D’aquí a unes hores farà una setmana que vaig arribar, i això ha sigut un no parar!!! No he tingut temps ni de posar al dia el blog, per això ara faré un resum.
He estat casi 5 dies al l’hospital amb la Mare, el Pare i ple de gent que anava i venia… Fins i tot n’hi ha un que es diu Aspas, que ha vingut des de un lloc que es diu Madrid, que sembla que es molt, molt lluny! Ha vingut tanta gent que no dono a l’abast a aprendre’m tots els noms, el que si que he après es què son la família i els amics, son un munt de gent que em miren amb cara de babaus i em porten coses! Això si que m’agrada! Durant aquests dies m’han portat un munt de regalets, tants que n’he perdut el compte, moltes gràcies a tots! Suposo que això passarà cada cop que vingueu de visita, no???
Entre tots aquests regals n’hi ha un que agraeixo especialment: un termòmetre que medeix la temperatura a distància!!! Segons el que he sentit a dir les poques estones que he estat a la nurserie, els termòmetres tradicionals son una tortura! Gràcies Marta i Adela, us en dec una! I els companys de feina del Pare, m’han portat un kit de supervivència: bàsic per els primers dies!
Aquests dies he conegut als que formen part del col·lectiu família, i als que formen part del col·lectiu amics… De moment no sé ben bé quina diferència hi ha entre els dos, però sé que tots m’estimen molt!
Una de les grans novetats a sigut conèixer la famosa Laia! Ja n’havia sentit a parlar molt, i m’havien dit que era molt important, però no m’havien dit lo guapa que és!!! Diuen que és la meva germana, que tampoc sé ben bé què es, però m’han dit que cuan anem a casa, compartirem habitació, i estic molt i molt content, perquè ella, tot i que es molt gran, no es tan gran com els pares, i sembla que li agrada jugar! Com que es més gran que jo, segur que sabrà un munt de jocs i m’els ensenyarà, i cuan jo vagi amb els nens petits com jo, em podré fer el xulo perquè sabré més jocs que ells!!! A més, ella sembla que té experiència amb el control de pares, i estic més tranquil sabent que hi ha algú del meu bàndol… Com podeu veure, estic encantat amb això de tenir una germana gran important! A més, ella, com que em porta ventatja, ja té ple d’amics que sembla que també volen ser amics meus i m’han vingut a veure, com l’Anna i l’Abril, que son dos nenes encantadores, i la família Martí Esteve. Que bé, només arribar, la Laia ja m’ha fet la feina, i tinc ple d’amics!
Com us deia, he estat uns dies a l’hospital, tot i que havien de ser 3 o 4: resulta que una cosa que es diu bilirubina, jo la tenia massa alta, i en comptes de deixar-me marxar a casa a veure la meva nova habitació, em van posar a fer raigs uva, i de franc!!! No vaig haver d’anar a cap Solmania, no, a mi m’ho van posar en el meu llitet, deu ser que estic en un hospital de 5 estrelles gran luju, tu!
Enfi, que després de tenir-me allà hores i hores, divendres ja ens van deixar anar a casa i estic encantat! Es una casa preciosa, i la meva habitació, perdó, la nostra habitació es molt bonica! A més, en el mateix edifici hi viuen els avis August i Conchita, i els tiets Xiti i Jotta, i els cosins Albert i Pol, i això em sona a juerga constant assegurada! El que no entenc molt bé es que si les famílies viuen sempre juntes, com es que l’avia Alba , els tiets Jordi i Dolors i els cosins Joan, Ferran i Adrià, no corren per aquí… Ho hauré d’investigar… I ara que hi penso: també em falten, l’Ester i el Paco , i la Berta i l’Ariadna… Pensava que havia entès tot això de la família, però ara que em paro a pensar-ho, no ho entenc gens… no hauríem de viure tots junts???
Per cert, aprofito per enviar un petó molt i molt gros a l’Elisabet, que no sé ben bé qui és, pèrò sé que està malaltona i encara no ha pogut venir a veure’m: diu la Laia que fa unes croquetes increïbles i jo de moment li envio un petó enorme per si de cas, que no se sap mai, i jo haig d’anar fent punts per les croquetes…
Ara porto dos dies a casa, i tot que hi ha un cert d’altabaix, hi estic molt i molt bé! Avui a vingut la Sònia (que es la meva Padri) i m’ha fet unes cuantes fotos. No sé perquè la fan venir a fer fotos, si el pare té una càmara i s’ha passat la setmana fent fotos, no sé perquè en volen més… ja s’ho faran… De totes maneres avui m’ha fet pena la Padri, i he intentat no posa-li tan difícil com el primer dia. Podeu veure les fotos al Album de Fotos que teniu aquí al costat dret, a partir d’ara les fotos les trobareu sempre en aquest link.
Total, que ja estic a casa i m’encanta, però veig que els pares van tan de cul com abans, o més! I jo intento posar ordre cridant una mica, però sembla que no funciona, al contrari, s’atabalen més… Hauré de parlar amb la Laia a veure què fem amb aquest parell, perquè van de bòlit! Sort d’ella, que va la mar de tranquil·la per casa i em cuida moltíssim: em fa petons i em diu guapo tota l’estona, i jo, sincerament, em deixo!
