Sóc l’Oriol!!!

Aquesta matinada, mentre dormia plàcidament a 36º, m’ha passat una cosa molt estranya… De cop he sentit que m’empenyien i m’he espantat moltíssim! Al cap de uns segons ha parat, m’he calmat una mica però de seguida ha tornat a començar, i des d’aleshores fins ara, ha sigut un no parar…

Al cap d’unes hores d’ara si ara no, m’han donat una empenta que de cop i volta, m’ha portat a un lloc ple de llum, de gent i amb un fred que no us podeu ni imaginar! Evidentment m’he queixat moltíssim, però només ha servit perquè em posessin una cosa per sobre incomodíssima, però que al menys m’abriga una mica… Amb lo bé que estava jo navegant plàcidament, amb la llibertat d’anar amb bolingues! De cop i volta em trobo al pol nord, vestit com un pinfla, i amb ple de gent que em masega… 

Entre tota aquesta gent , n’hi havia dos que ploraven, això es que devien de tenir mes fred que jo, però la veritat, entre lo ganàpies que eren i que ja anaven abrigats, m’han semblat una mica fleumes amb tanta llagrimeta… I ves per on, al final m’han deixat amb els fleumes en una habitació que per sort es prou calenteta. Arribats a aquest punt, m’he relaxat una mica, però clar, amb el pas de les hores, m’ha agafat la gana, i m’he queixat, es clar, però aleshores ha vingut la següent mala noticia…: ara cuan tinc gana m’ho haig de currar, i haig de fer unes xuclades que em deixen extenuat…

Després de tal aventura i amb la panxa plena, he aconseguit adormir-me una estoneta, tot i que no m’ha sigut fàcil, perquè tenia els dos ganàpies mirant-me tota l’estona amb una cara una mica estranya, i es clar, em sentia molt i molt observat, però el cansanci m’ha vençut….

Cuan m’he despertat, els ganàpies seguien mirant-me, com si no s’haguessin mogut ni un mil·límetre durant la meva becaina. No tenen res mes a fer, o que? Per el què he sentit, sembla que un es diu Pare i l’altre Mare, però no ho he entès massa bé: cuan parlen entre ells, els entenc perquè parlen normal, però cuan em parlen a mi, es com si fessin un canvi de personalitat i parlen amb una veueta i amb un llenguatge una mica estrany.

De totes maneres el que sembla clar es que un es Pare i l’altre es Mare. Tot i que fan una cara una mica estranya, son molt i molt guapos. La que es diu Mare te un somriure tan maco, que només de mirar-lo, val la pena haver passat per tot aquest daltabaix. I a mes em deixa ficar-me al llit amb ella, i s’hi està tan bé… Jo l’estaria mirant durant hores de lo guapa que es, si no fos perquè s’em tanquen els ulls d’esgotament… El que es diu Pare, també es molt, molt guapo, però la veritat es que el tinc menys controlat, perquè porta tot el dia amunt i avall, enviant missatges, agafant el telèfon i fent tot el que diu la Mare: crec que va una mica de cul. Però en cuan te un momentet, ve al llit amb la mare i amb mi, i ens mira… De tan en tan es queda com flipat mirant-me a mi, però de tan en tan es queda flipat mirant a la Mare. No se perquè, però jo crec que entre aquest dos hi ha rotllo, no em pregunteu perquè… 

Després, cuan tot estava mes tranquil, han aparegut altre personatges en escena: han aparegut tres que es diuen avis, que no se pas com es fa per diferenciar-los si tots es diuen igual, però ara mateix estic massa cansat per pensar-hi, ja hi pensaré demà. I també ha vingut una que es diu padrina, i una que es diu padrí: una mica estrany, perquè les dues son dones, però tu,  ja s’ho faran, jo ja tinc prou amb lo que tinc, com per posar-me a investigar!

He sentit que deien que també hi ha altres personatges en aquesta història, sobretot sento a parlar d’una que es diu Laia, sembla ser que es molt important, no sé perquè. I també hi ha una altre que es diu família, i un altre que es diu amics, i aquests dos vindran a partir de les 6 de la tarda, perquè la Mare diu que necessita descansar. A mi, que em despertin cuan arribin!