Nadal…

By Oriol

Nois, jo no se si podré aguantar aquest ritme…  No tinc ni un minut per descansar, la meva vida es un no parar…

Però si la primera setmana va ser esgotadora,  aquests dos últims dies ja ha sigut el remate final: no només vénen a visitar-me i em porten regals a cada visita i em fan anar de un pis a l’altre, sinó que de cop i volta les visites es concentren totes en una, un mogollón de gent allà concentrada, i tots es començen a fer regals a discreció!!! S’han tornat tots bojos o què???

I no només això, sinó que es posen tots al voltant de una taula i fan un concurs a veure qui menja mes, molt fort… Jo no sé què els passa als grans, però no tenen dos dits de front! Un plat, i un altre plat, i un altre plat…  Si fins i tot jo ho veig que menjar d’aquesta manera no pot ser bò! I es clar, després tots al sofà, que sembla que necessitin una grua per moure’s! I això, no és un cas aillat, perquè els dos ultims dies ha sigut igual, vinga a menjar, vinga a menjar, un dia darrera l’altre!

No tenen dos dits de front…

reis.jpg

5 Respostes cap a “Nadal…”

  1. Melida Diu:

    Moltes felicitats!!!!
    XX, Melida, Jorge, Sofia & tios y abuela

  2. Andrés, Xavi y Mari Jó Diu:

    Bienvenido!!! Muchas felicidades y besos de parte de los Guimerá-Mier

  3. Van, Quim, Pau i Nil Diu:

    Benvingut al món!! Ets guapíssim. Que tingueu un Bon Nadal. Petons

  4. Clara,Arnau,Marc,Francesc i Anna Diu:

    Enhorabona!! i felicitats pel nou tandem que teniu a casa.
    Per experiencia us diem que nosaltres també vàrem ser una parell de fleumes a la sala de parts, que el Marc i la Clara dormen a la mateixa habitació i es diverteixen d’allò més, i que ja veureu el gran estímul que l’Oriol serà per la Laia
    ( baralles incloses…)
    Per cert, l’Oriol és un nino !
    Feliç 2008.

  5. Marta Jori Diu:

    Ei, que guapíssim és l’Oriol! Na Laia també, és clar.
    Una pregunta, com es diu el pare de les criatures? Em sona moltíssim. És possible que sigui un exalumne del Liceu Francès de Barcelona? No sé perquè em sona tant. Jo ara visc a Menorca on hi he tingut tres menorquinets, en Quim, en Jaume i en Pau. En Pau és un sindromet dolcíssim i petardo com na Laia. Ja ens vam presentar fa uns mesos.

    Bé, l’enhorabona per la família preciosa que composau, i si mai veniu a Menorca, feu-nos’ho saber!

Deixa un comentari