Visca l’assecador!!!

Per fi, els pares han descobert el que mes m’agrada del món, sentir l’assecador!!! Fins ara, per molt que plorés, no hi havia manera de que els pares entenguessin que el que volia era sentir aquest soroll meravellós. Sembla que ara ho han entès, m’ha costat molts plors, però finalment sembla que ens entenem! 

L’altre dia, em van portar a veure el senyor de la bata blanca un altre cop… La mare li va dir que plorava moltíssim (es una mica traïdora, això de xivar-se d’aquesta manera, em sembla una molt mala passada… la perdono perquè ha descobert lo de l’assecador, que sinó…). Entre que la mare se’n va anar de la boca, i la por que em fa aquell home de blanc, vaig començar a plorar descontroladament. I entre aquesta demostració de plors i el tema de les meves caquetes, el senyo de blanc va arribar a la conclusió, que potser tinc  una petita intolerància a una proteïna de la llet. Com a primera mesura, i mentre em deixin amorrar-me al pit de la mare, ella no pot menjar cap més làctic o derivat (ni copa Danone, ni formatge, ni beixamel, ni res de res, se sienteeeeeeeeee…). La segona mesura és donar-me una llet de suplement que segons la mare, va a preu de gamba de Palamós en vigílies de Nadal (400 grà 33 €, el que ens estalviem en copes Danone, va per la llet!). Els pares però,  estan mirant si la poden aconseguir per la seguretat social. A veure si amb això paeixo i dormo millor. 

D’altra banda amb la meva arribada, es veu que ens em convertit en família nombrosa (la Laia val per dos). O sigui que ja podem entrar al zoo gratis… (perquè em sembla que no tens massa dret a rés més). A veure si em deixa de fer mal la panxolina aviat, i hi podem anar, perquè si hi vaig en el plan actual i amb els meus brams, els animals sortiran del zoo esfereits i per potes (mai millor dit),  en plan Jumangi…

 

Primer Bany

Com ja sabeu el dia 3 de gener em va caure el melic, i això es veu que comporta una cosa que es diu primer bany… I això va ser, tal i com va recomanar el tio de la bata blanca, un dies després, és a dir el dissabte dia 5 de gener.

Aquell dissabte a primera hora de la tarda vam anar amb els pares i la Laia, juntament amb els cosins Pol i Albert i la padrina Xiti a donar una carta a tres tios barbuts raríssims, que van vestits com si fos carnaval, feien una por!!! Després d’això, vam procedir a això del bany, que consisteix en posar-me en una bassa plena d’aigua!!! Estan sonats o que??? A ple hivern i pretenen que em despulli i m’hi fiqui a dins??? Clar, em va agafar una cagalera que no vegis, em tenien allà suspès a sobre d’aquell mogollón d’aigua, i els nervis van fer el seu efecte… va ser una mica desastre, vaig deixar l’aigua d’un color indescriptible… per sort encara no m’havia sucat!

I aleshores ja va ser un caos, jo que estava espantadíssim, i els pares que anaven de cul netejant la bassa d’aigua, canviant-la per aigua nova i jo congelat… I a més tot això amb presses, doncs havíem d’anar a veure la cavalcada dels tres tios raros aquests que es diuen Reis!!! Per sort vam arribar a temps a veure la cavalcada, i vam complir així amb el que sembla que es una tradició, que no se ben be què es…

D’altra banda, els pares han rebut els resultats de la punxadeta al taló que em van fer a l’hospital per a determinar de manera precoç si tinc unes coses que es diuen Fenilcetonúria, Hipertiroïdisme congènit i Fibrosi quística. Aquesta punxadeta ens la fan a tots els nadons, que, com que som uns pardillos, ens agafen desprevinguts i patapam, punxada al canto. És important la detecció precoç d’aquests possibles problemes per a poder reaccionar a temps en cas de patir-les. Afortunadament no és el meu cas, que per ara estic ben sa i fort com un roure!!

Malgrat que la primera setmana no vaig guanyar pès, això ja ha passat a la història, i ara em passo el dia de ñampa zampa!! De fet jalo tant que esgoto les reserves de la mare i han hagut de saciar-me la gana amb suplements de llet en pols. I es veu que m’ha passat com a molts nens quan comencen a prendre llet artificial… i és que restreny!!! Uns malts de panxa… I lo pitjor és que ara tinc a tota la família pendent de si faig caquetes o no, és una situació bastant incòmode… En fí… quan en faig perquè en faig i quan no en faig perquè no en faig… Molt pesats… Però com tot té avantatges, el fet de prendre aquesta llet, m’ha iniciat en el fantàstic món del biberó, i ahir per primer cop, aprofitant el dia tan bonic que feia, hem anat al parc amb la Laia i allà m’he pres el meu “primer biberó al sol”.

Ahir també vaig provar una altra nova experiència. Es tracta d’una mena de motxilla per a portar-me. I de fet em va agradar molt perquè de nerviós com estava, vaig passar a quedar-me roque en poca estona!!

Sembla que després d’això que anomenen Nadal, tot està una mica més tranquil, però de totes maneres segueixo tenint moltes visites: han vingut entre d’altres la K i la Roberta (del despatx de la mare), l’Esther, el Paco, l’Ariadna i la Berta, i avui la Beti, el Xavier i el Pau… que malgrat que només em porta 9 mesos, ocupa 4 vegades més!

Adéu melic!!!!

Aquests dies no m’he pronunciat, perquè ha seguit aquesta mena de dalt a baix perpètuo… Bé, haig de dir que fins i tot hem anat a pitjor, perquè ara no només fem comilones un dia si i l’altre també, sinó que fa dos dies la comilona es va traspassar a la nit!!! Fins més tard de les 3 de la matinada em van tenir en dansa!!! A més, després de menjar i menjar, de cop tothom es va posar davant d’una caixa amb ple de llums boges i es van posar tots a menjar raïms al sò de una mena de campanades modernes amb llum, estan fatal.

I després tots contents perquè vaig dormir 7 hores seguides: clar, si és que en algun moment un ha de tenir temps per descansar!!!

En fí, com veieu, seguim en aquesta voràgine de ñampazampadas constants, sense novetat en aquest sentit…

Però avui si que tinc una novetat! Aquest vespre, cap a les 22:00 i coincidint amb un rutinari canvi de bolquers, m’ha caigut el melic!!!!!!!!!! Ja soc un home!!!!!!!. M’ha quedat el melic una mica boterut (el pediatre de l’hospital ja va avisar als pares) i potser hauré de portar una faixa durant uns dies. Però l’important és que m’he desfet d’aquell tros de plàstic enganxat a un tros de pelleringa!