Primer Concert!!!

Avui he anat amb la mare i la Padri Sònia a un lloc ben estrany…

Era una mena de sala enoooooooooorme, plena de nens i pares, i una cosa que es diu escenari amb una llum molt estranya, però molt xula. Al principi hi havia molt de xivarri, però després han sortit unes persones i han començat a fer música!!! Això si que m’ha deixat de pedra: jo pensava que la música sortia d’aquelles coses que tenen els pares que son com uns donuts extrafins que van a dins de unes capses i que ho poses a dins un aparell i sonen… Doncs es veu que no, que la música es fa amb instruments, no surt pas de les caixes!!!

Enfi, que han sortit els músics, una cantant i una noia que feia una mica de comèdia, i ha començat el concert. La veritat es que al principi m’he quedat flipant amb tot el muntatge amb els ulls com plats a la falda de la Padri, després si us soc sincer, un cop ja havien passat els hits mes coneguts del moment com ara el cargol treu banya, i la cantant s’ha posat a fer experiments, a mi m’ha agafat la gana, tu, i he decidit informar-ne a la mare a través dels meus brams ja coneguts per tots. Però m’he comportat e? Que hi havia nens que feien molt mes xivarri que jo!!!

Total que ha sigut molt divertit, crec que repetirem!!! Moltes gràcies padrina Xiti per el regal, llàstima que no hagis pogut venir… El pròxim cop no em fallis, e???

“El mes petit de tots” www.auditori.com

 

 

Pascua, Palmes i Mones

I de cop i volta, ha arribat Setmana Santa!!!  I m’ha agradat molt, perquè ens hem tornat  a posar les piles en això de reunir gent, que ara ja feia uns dies que no passava, des d’allò del “Nadal”… Ara però, és diferent, hi ha mes sol, menys fred, i la gent comença a tenir cara de mes bons amics, diuen que és perquè s’acosta una cosa que tothom espera, l’estiu… Cuan sàpiga de què va això de l’estiu, ja us diré què en penso…

De moment, anem a lo que ja conec que es això de la Setmana Santa. En realitat es una setmana com qualsevol altre, amb una petita diferència: que els pares i la Laia tenen vacances!!! I això m’encanta! Vinga família pendent de mi i dels meus plors, perquè plorar, segueix sent un dels meus hobbies preferits, tot i que “m’estoy quitando” una mica, perquè de vegades veig cares molt llargues cuan ploro, mes que cares llargues, cares de son profunda…

Total, que setmana de vacances i tots amunt i avall, ara anem aquí,  ara anem allà… I amb dues coses que no sé massa bé de què van, però que son molt divertides…

Primer de tot, un dia la padrina Xiti em va portar una mena de fulla groga gran amb dos mitjonets penjant… Entendre-ho, no ho vaig entendre massa bé què representa una fulla gran de palmera amb uns mitjons, però com que totes aquestes coses rares que fan els humans van acompanyades gresca i xerinola, jo faig com si ho fes cada dia, poso cara de normalitat absoluta i m’apunto a lo que sigui, tu!

Després al cap de uns dies, la Padri Sònia em va portar una mena de pastís groc amb una figura de xocolata a sobre, unes plomes de colors i uns pollets grocs… Es veu que es una mona de pascua… Segons van dir, estaba bonissima, sort d’això, pequè lletja, ho era un rato llarg!!! Total, que seguim igual: cap coherència, però de cachondeo que no en falti! El que no em va quedar massa clar es: perquè la MEVA Padri em porta un pastís A MI, me l’ensenya, em fa fer-me fotos amb el pastís, i després, patapam, se’l foten els demés! I joooooooooooooooooooo???