I de cop i volta, ha arribat Setmana Santa!!! I m’ha agradat molt, perquè ens hem tornat a posar les piles en això de reunir gent, que ara ja feia uns dies que no passava, des d’allò del “Nadal”… Ara però, és diferent, hi ha mes sol, menys fred, i la gent comença a tenir cara de mes bons amics, diuen que és perquè s’acosta una cosa que tothom espera, l’estiu… Cuan sàpiga de què va això de l’estiu, ja us diré què en penso…
De moment, anem a lo que ja conec que es això de la Setmana Santa. En realitat es una setmana com qualsevol altre, amb una petita diferència: que els pares i la Laia tenen vacances!!! I això m’encanta! Vinga família pendent de mi i dels meus plors, perquè plorar, segueix sent un dels meus hobbies preferits, tot i que “m’estoy quitando” una mica, perquè de vegades veig cares molt llargues cuan ploro, mes que cares llargues, cares de son profunda…
Total, que setmana de vacances i tots amunt i avall, ara anem aquí, ara anem allà… I amb dues coses que no sé massa bé de què van, però que son molt divertides…
Primer de tot, un dia la padrina Xiti em va portar una mena de fulla groga gran amb dos mitjonets penjant… Entendre-ho, no ho vaig entendre massa bé què representa una fulla gran de palmera amb uns mitjons, però com que totes aquestes coses rares que fan els humans van acompanyades gresca i xerinola, jo faig com si ho fes cada dia, poso cara de normalitat absoluta i m’apunto a lo que sigui, tu!
Després al cap de uns dies, la Padri Sònia em va portar una mena de pastís groc amb una figura de xocolata a sobre, unes plomes de colors i uns pollets grocs… Es veu que es una mona de pascua… Segons van dir, estaba bonissima, sort d’això, pequè lletja, ho era un rato llarg!!! Total, que seguim igual: cap coherència, però de cachondeo que no en falti! El que no em va quedar massa clar es: perquè la MEVA Padri em porta un pastís A MI, me l’ensenya, em fa fer-me fotos amb el pastís, i després, patapam, se’l foten els demés! I joooooooooooooooooooo???
