Primer de tot, vull deixar clar que aquestes llargues esperes entre post i post son culpa única i exclusivament de la meva Padri, que és la Padri més trucha que hi ha al món sencer i passa de mi que fa por… Estic per destituir-la i buscar-me’n una de nova! No em ve a veure mai, no te el blog actualitzat… un desastre… La mantinc perquè de vegades i molt de tan en tan, em fa unes fotos que no estan malament, que sinó… Si algú vol reclamar, ja sabeu qui és la culpable!
En fi, ja que avui està per mi i per el blog, posem-nos al dia! El passat dia 5 de febrer em van portar a veure la senyora de blanc un altre cop… em fa una por aquesta dona… Allà em van pesar i en boles i sense bolquer pesava 4kg 800 i media 57cms! Segur que a dia d’avui ja estic vora els 5 kg. La mare li va comentar que tot i que alguna cosa hem millorat amb el canvi de llet i la seva dieta sense llet de vaca ni derivats, segueixo tenint molts còlics i sobretot molts gasos (manera “educada” de dir que faig uns pets i uns rots que t’arrissen les celles, sort de la mama que em fa quedar bé) i que les ploreres no han disminuït gaire… Entre això i que quan érem allà, entre que em tenien en boles i la por que em fa la dona de blanc, vaig tornar a fer demo de lo potents que són els meus pulmons, i vaig plorar com el que més, ens va dir que prengués unes gotetes d’Aerored, a veure si això m’alivia.
La veritat és que no sé dir-vos si m’alivia o no, però la mare m’ho dona amb molta fe i pregant per a que sobretot de nit dormi (sembla que els grans de nit dormen, tu! Son uns avorrits!) Avui la cosa ha anat bé, però les dues ultimes nits, vem estar de parranda de 3am a 11am! I es clar amb tant de cachondeo, els pares porten una cara de ressaca que no vegis, no aguanten gens!!!!
Però sembla que se’ls treuen totes les penes cuan els somric una mica (ara he après a fer això de somriure, que és com estirar els llavis cap a fora, sense plorar, tot al mateix temps). Cada cop que faig això, se’ls cau la bava de tal manera, que ara a més d’ulleres i mal d’esquena de les juergues nocturnes, estan mig deshidratats!!! Jo ho intento fer sovint, sempre que el mal de panxa em deixa tranquil una estona, perquè quan se’ls cau la bava, estan contentíssims, i m’agrada veure’ls contents, estan més guapos!
Als pares també se’ls cau la bava quan jugo amb la Laia. Crec que la Laia perd una mica el cul per mi… Quan estic a la meva “hamaquita” la Laia vé i m’acarona, o em fa petons i sempre amb molt de compte, que els pares no li han ni de dir que a poc a poc ni rès de rès!!! Ahir vem estar jugant a treure el xumet i tornar-lo a posar, va ser molt divertit!! Això sí, a vegades me’l posava al nas, a vegades a l’ull… Però jo no em queixo mai, perquè m’encanta jugar amb la meva germaneta i la veritat, si ho hagués de fer jo això de posar i treure, seria molt pitjor!!! No n’encertaria ni una! Ella ja en sap perquè es gran i camina sola, menja sola, ho fa tot sola!!! Haig d’aprendre molt d’ella, es una sabionda!
Dintre dels regals que em porten sempre, tinc un barret nou (el que surt a la foto) me’l va regalar l’Ester (la padrina de la Laia). I ben xulo que estic amb ell, oi??? I com que vaig creixent, em van posant alguns dels modelets nous. El diumenge varem fer una cosinada, vaig presentar-m’hi amb un estilisme perfecte per a l’ocasió: tejanos i jerseiet! I jo em pregunto una cosa… Si diuen que els éssers humans viuen uns 80 anys, i jo rebo regals cada cop que tinc una visita, cuan tingui 40 anys, hauré de tenir una nau industrial per guardar-ho tot, no???
Sé que hi ha hagut alguns rumors últimament sobre les meves capacitats motrius: que si ja camina, que si no, que si ho fà agafat d’un dit, fins i tot n’hi ha que diuen que un dia de cop i volta vaig aixecar-me i vaig començar a córrer com un boig…
